Marc de Luis Gil

Sembla ser que uns quants prelats de l’església catòlica no sols volen dictar als creients la seua versió de l’Evangeli sinó que, a més a més, es creuen amb el dret de mantenir el control absolut del seu pensament polític.

La cimera episcopal espanyola, directament o indirecta, ha fet campanya electoral a favor del Partit Popular, oblidant que molts cristians creuen que els partits d’esquerra estan infinitament molt més prop de l’evangeli que el PP i oblidant que molts creients són simpatitzants i militants d’esquerres.

Perquè el PP és, salvo honroses excepcions, el partit dels poderosos, dels banquers, dels que estan en política per enriquir-se, dels especialistes en privatitzar empreses públiques i desprès autoadjudicar-se honoraris escandalosos, como el cas del sr. Pizarro, amb una indemnització de 22 milions d’euros. El molt “currante”!

Afortunadament, gran part de l’església, inclosos prelats espanyols, com monsenyor Uriarte i molts altres que treballen per la pau, per la justícia social i pels oprimits, dintre i fora de les nostres fronteres, s’han manifestat en contra de la conferència episcopal i han posat de relleu que “cap programa polític pot pretendre tenir l’exclusivitat de representar l’Evangeli”.

Estem en un país democràtic i jo crec que la conferència episcopal està en el seu dret de demanar el vot per a qui vulga, però s’ha equivocat de bàndol: hauria de demanar-lo per a l’esquerra, per als qui fan de la política social el “sant i senya” del seu programa, en benefici dels més pobres, dels immigrants, dels aturats, dels malalts, dels ancians, dels que estan sols i desemparats.

Tots hauríem de seguir l’exemple de Monsenyor Romero [arquebisbe del Salvador] i del jesuïta Ignasi Ellacuría, assassinats per la dreta salvadorenya als anys 80, per defensar la causa dels oprimits. I els autèntics cristians, els que viuen l’evangeli de Crist fonamentat en l’amor i la solidaritat no poden ignorar l’obra d’estos màrtirs, que prengueren consciència de la lluita de classe i optaren sempre pels pobres. Justament, com fan els partits d’esquerres.

Que ho tinguem clar a l’hora de votar.