Enric Morera denuncia que els pressupostos de la Generalitat Valenciana no serveixen per resoldre els problemes de la crisi econòmica. Reproduïm les paraules, sempre interessants, publicades al seu bloc:
Vinc de la comissió de Justícia i Administracions Públiques. Ens presenten els pressupostos per a 2009. Un autèntic disbarat que no ens ajudaran a paliar els efectes de la crisi econòmica. No he pogut deixar d’expressar, a l’inici de la meua intervenció, l’enorme satisfacció perquè l’únic senador que es va oposar a la guerra il·legal, injusta d’Iraq haja esdevingut president dels EEUU. Els del PP feien mala cara. Ells quan governaven Espanya van ser comparses de la deriva bel·licista de Bush. Espanya no pinta fava en el context internacional. ZP va buscant una cadira per anar a Bòston. Quin ridícul, el d’Aznar, el de ZP i, en general, la política espanyola. Podem comparar la nostra reduïda democràcia a la dels EEUU?. Entre l’esquerra espanyola hi ha una pose antiamericana pel fet d’haver consolidat el dictador Franco. Els EEUU van ajudar a l’alliberament d’Europa en les dues guerres mundials. Molt joves nord-americans van perdre la seua vida als camps de batalla de la vella Europa. Ací, però ací van aguantar el dictador nacionalista. Pel que fa a la dreta, també espanyola, hi ha un cert regust amarg de vore com els van furtar les colònies de Cuba i Filipines. Una cosa són els governs (quin desastre més clamorós el de Bush) i altra la societat americana. I Nord Amèrica és un continent amb un respecte a la pluralitat i diversitat envejables. Jo ja vaig dir alguna cosa sobre Vermont, un dels estats de Nova Anglaterra que ha votat aclaparadorament el canvi i l’esperança d’Obama. Té uns reptes molt difícils. Ara vorem si la bonica retòrica esdevé un acció de govern eficaç. Ens trobem, -diuen- davant un canvi històric i de cicle. Cap on anem?. Possiblement ningú ho sap amb certesa. El que és evident és que els EEUU no poden seguir manat com si foren els amos del món. La multilateralitat és una necessitat. L’eix europa-nordamerica s’ha de restablir com a línia mestra per a aprofundir la democràcia, el benestar, la lluita contra el canvi climàtic i una llarga rastrera de temes pendents. I en un món global, el poble valencià haurà de decidir si vol desaparèixer en una estat o ser-hi present amb la seua personalitat. Felicitats als Estats Units. I jo com el Vicent Partal pense que la victòria d’Obama obre una porta d’esperança al poble valencià.