María Saldaña i Gradolí. Regidora de Compromís pel Puig

Amb uns pressupostos de 9,5 milions d’euros, l’ajuntament del Puig destina quasi la meitat únicament a personal, però no a la nova o futura contractació eventual, gestionada a partir de borses de treball, sinó al pagament de sous. Sous de personal administratiu i tècnic que en molts casos són fixes sense haver hagut d’aprovar cap oposició ni cap examen que garantisca la igualtat i equitat desitjable. Estes persones que han estat col·locades “a dit” han passat a tindre un lloc de treball permanent de la nit al matí, situació creada per una mala gestió de l’actual govern municipal, ja siga conscient o inconscientment. Demanem i exigim que cap persona pel fet de ser amic, afiliat o simpatitzant del Partit Popular tinga un accés preferent a cap lloc de treball del nostre Ajuntament.

El Puig és un poble que es permet “privilegis” que altres pobles ni somiarien tindre en els seus millors moments. Disposa de llocs de treball duplicats i triplicats en diversos departaments, malbaratant en sous innecessaris però reduïnt les partides per a contractació temporal, que són més importants per tal d’afavorir la reincorporació i la dinamització laboral.

Per això ens va sobtar que l’Ajuntament aprofités el ple extraordinari del passat 1 de març per treure’s de la mànega una Relació de Llocs de Treball amb l’excusa “d’optimitzar els recursos humans”. Cal remarcar que es tracta d’un document fictici, ja que qualsevol paregut amb la realitat es pura coincidència. Parlem d’un “inventari” de 97 llocs de treball consolidats al nostre Ajuntament, amb les seues funcions, que s’oposa a una realitat d’uns 130 treballadors actuals, alguns d’ells sense cap funció concreta. Ens preguntem quina es la funció que justifica el govern municipal per tal de mantindre tres arquitectes? Quines activitats realitzen si tenim en compte la baixada del volum de treball degut a la crisi econòmica? No tenim la resposta a estes preguntes ja que l’Equip de Govern no ens la facilita, tal vegada tampoc la té.

L’últim punt que ens ha generat una gran indignació és l’aprovació d’un reglament per establir el complement de productivitat per als treballadors municipals. Què produeix el personal de la nostra administració local? Com es mesura esta producció? Es tracta d’un “reglament” que valora i quantifica, amb criteris subjectius i arbitraris, les retribucions que han de rebre els treballadors municipals i li dóna la potestat a l’alcalde i els regidors corresponents per repartir-les entre qui ho consideren. És per això que ens oposem a situacions que donen lloc a un pervers i maliciós clientelisme.

Volem manifestar el nostre desacord amb les actuacions del govern local, amb la seua gestió en una parcel·la tan preocupant en els temps que vivim com és el treball, l’ús que se’n fa a l’administració local, volem denunciar els “amiguismes” i “enxufismes”, la manca de transparència en moltes accions preses els darrers temps.

A diferència dels membres de l’Equip de Govern, jo no sóc una professional de la política ni aspire a ser-ho. Sóc una ciutadana normal que s’indigna davant les injustícies que s’amaguen darrere dels formalismes amb què els polítics tracten de prendre’ns el pèl a la ciutadania. En este cas, la injustícia de veure com el PP s’inventa fórmules per tractar de dissimular l’enxufisme i el clientelisme creixents que amb ells campen ara més que mai per l’Ajuntament.