Vicent Porta i Carreres. Regidor de Compromís pel Puig
El passat 1 de març l’Equip de Govern va convocar un ple que, com ens té acostumats, va ser extraordinari. Des del nostre grup ja no sabem què pensar, per què eixa por a convocar plens ordinaris i permetre que l’oposició i els ciutadans els pugam fer preguntes, tan mal reconeixen que ho estan fent? Aquell dia ens portaren a votació els pressupostos de 2012, uns pressupostos enganyosos, molt ben preparats, que no tenen una altra prioritat que amagar el dèficit pressupostari de 2011, en què com ve sent habitual gastaren més del que recaudaren. Eixe dèficit de 1.224.374 euros pretenen contrarrestar-lo dibuixant un horitzó per a 2012 en què pujaran els ingressos i baixaran les despeses. Però eixes previsions són irreals. Per enganyar a qui puguen enganyar.
El paper és molt patidor i ho aguanta tot, però la realitat és que tots els anys que porten governant han demostrat la seua falta de cordura en els comptes. Han gastat sense parar en prebendes i faustes inútils que no beneficiaven a ningú però amb els que l’Equip de Govern es feia la foto. En estos pressupostos la foto primarà de nou per damunt de l’interès general. Aposten per mesures que es venen molt bé de cara a la galeria però que en èpoques de crisi com l’actual podrien ser suprimides o no anunciades per si després és impossible complir-les.
L’Equip de Govern està venent a bombo i platerets que els de 2012 són uns pressupostos socials i austers. Amb la que està caiguent sobre les famílies i l’economia del Puig jo seria el primer en aplaudir-los si, per una vegada, la seua propaganda fóra veritat. Però per desgràcia no és així ni de lluny. L’austeritat que dibuixen és falsa i irrealitzable de la manera en què l’han plantejada. El suposat caràcter social dels pressupostos, una broma de mal gust.
Diuen que han reduït en un 53 per cent la despesa. Amb els pressupostos a la mà, es cert. Però si analitzem partida per partida veiem que això és degut a una caiguda del 96,1 per cent en la inversió. De dedicar l’any passat 3.413.962 euros a inversions, enguany n’hi haurà només 133.283 euros. En canvi, les despeses corrents, que marquen el dia a dia de l’Ajuntament i és on normalment les famílies que no poden arribar a final de mes es veuen obligades a retallar, pugen 735.700 euros, un 32 per cent més! Si analitzem eixes despeses trobem coses com que l’Equip de Govern té previst cobrar en sous i dietes un 19 per cent més que al 2011. Fort, no? I això és només un de tants exemples de despilfarro que ens hem trobat. Eixa falsa austeritat, que no retalla en capritxos i prebendes a costa de retallar en infraestructures per al poble és, a més, irreal, perquè a l’hora de la veritat l’Ajuntament necessitarà mantenir i reparar equipaments, amb el conseqüent desfasament en els pressupostos d’inversió que conduirà, inexorablement, al creixement del dèficit.
L’Equip de Govern diu que els pressupostos són socials en base a un insult a la intel·ligència: el creixement en un 132 per cent de la partida d’emergència social, que passa dels 53.000 euros de l’exercici anterior als 123.000 d’enguany. Agraïm l’intent però es queda curt. Per a una despesa general de 8.690.418 euros, suposa tan sols l’1,4 dels pressupostos. Quin gran esforç per a les famílies necessitades del Puig! Això, per no parlar de la reducció del treball temporal que es traduirà en un repartiment menys equitatiu del treball municipal, i el conseqüent perjudici pels qui més el necessiten, o que bona part de la política d’ajudes que han anunciat serà de cafè per a tots, tractant per igual als qui les necessiten com als qui afortunadament no els està afectant la crisi i desitge de tot cor que no es vegen mai en la situació de necessitar ajudes.
L’Ajuntament diu que són uns pressupostos austers i socials. De què em sona a mi esta cançoneta? Ah, sí, és exactament el mateix que deia Francisco Camps cada vegada que presentava els pressupostos de la Generalitat. La que té el dubtós honor de ser la primera i de moment única administració autonòmica que ha hagut de ser rescatada per l’Estat, com si fóra una Grècia peninsular. Els pressupostos del Puig no són ni austers ni socials. Són una broma de mal gust. Ara entenc perquè van preferir colar-los en un ple extraordinari, sense torn de dubtes i preguntes…