Marc de Luis Gil.- Regidor de Compromís pel Puig.
Els primers plens convocats per nou equip de govern al Ajuntament han sigut esclaridors de quina voluntat política anava a tenir la timocràcia del PP+PIdP+Trànsfugues del PSPV: posar-se un bon sou [injustícia lacerant, quan a Eugeni Ruiz li han negat fins i tot la seguretat social… quina vergonya, mare!]. Ara que, si es veritat que Tolosa no para de treballar [diu que fa tres torns de la guàrdia municipal: quan dorms, Josep Miquel?] ens ix quasi de bades. Quina ganga, mare!. Bé, per si algú no s’ha adonat: fum de botja i aigua en cistella!.
La (indi)gestió que vol dur endavant el consistori consisteix en donar l’esquena a les necessitats del poble, com correspon a qui passa del poble i del que les urnes han decidit. Perquè el següent ple (4 d’abril) va ser per a donar via lliure a un lamentable projecte d’urbanització que malbarata els terrenys públics anomenat “Homologació modificativa del Pla Parcial del sector “Els Plans”, o siga, el Golf. Ara bé, el TSJ ha anul·lat una resolució de Blasco que va permetre a Catarroja vendre sol públic sense destinar-lo a VPO. Veurem que passa ací.
I mentre tant, ja han passat 140 dies i els problemes del poble continuen. No tenim pediatre a l’estiu. Encara que es un problema estatal, s’agreuja a la Comunitat Valenciana on el 30% de les places no estan cobertes. I en El Puig el problema es doblement greu per l’increment de la població en l’estiu, just quan deixem de tenir pediatre. Cal unir-nos tots per aconseguir una solució.
La política municipal ha de descansar en dos eixos primordials: La transparència en la gestió i la sostenibilitat. La transparència recorre un camí paral·lel amb la participació ciutadana. Aquestos principis rectors s’han de materialitzar fent públics els ingressos i despeses de l’ajuntament i, el que és més important, fent uns PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS, amb els col·lectius, associacions i ciutadans d’acord amb el model de transparència que hem d’adoptar. L’elaboració participativa d’un pressupost municipal urgeix. Mane qui mane, cal posar-nos d’acord en un tema tan estratègic per al futur del Puig així com en la recuperació del Castell, del qual ja hem rebut tres propostes per a l’elaboració del Pla Director.
Cal mencionar també els problemes dels jubilats, que constantment demanen un lloc social amb més equipaments i unes millors prestacions. També cal resoldre els problemes del poliesportiu, les deficiències en el carrers [senyalització viaria, enllumenat, etc.] i d’altres. En quan als joves, estan demanat l’ampliació del horari de la biblioteca, especialment en època d’exàmens. Nosaltres estem d’acord en dotar la biblioteca amb mes personal i amb tot tipus de llibres per als estudiants.
La gestió de residus es altre tema pendent que cal resoldre. Necessitem un ecoparc urgentment.
D’altra banda, com a grup municipal de “Compromís pel Puig” hem presentat mocions aprovades per unanimitat, referides a les Mesures contra la violència de gènere, la Revisió de l’IBI i minoració de la pressió fiscal i la Creació d’un llistat de correus electrònics d’entitats i particulars per a la divulgació de la informació municipal de interès general.
I de la moció de censura, què podem dir que no s’haja dit ja? Tan sols desitjar que, ara que el PP s’està democratitzant i els ultramuntans estan anant-se’n, per fi el senyor Rajoy acomplisca allò pactat i rebutgen els trànsfugues com cal. Però, si finalment no son expulsat del PP, no importa perquè el 85 % dels pugencs de bona voluntat està contra la moció de censura i han mostrat la seua repulsa als que traspassen la frontera de l’ètica. Les rabioles dels trànsfugues son cosa del passat. Una cosa és una conversió sincera, racional, amb arguments i amb les mans buides i una altra cosa més sospitosa es muntar una rabieta arrelada a les vísceres encara que amb possibles desencontres personals com a excusa per a no tornar les actes de regidor. Si bé és legítim tenir desencontres, estos deuen dirimir-se pels camins orgànics al si de les organitzacions.
Però, també cal que fem autocrítica. Mentre el poble ha estat sent portada als periòdics no hem treballat prou i no hem sabut aplegar a un acord on tots plegats férem el que el poble ens demanda. Els regidors tenim l’obligació de portar endavant els projectes que necessita el poble, treballant junts per al poble, sense interessos partidistes ni afany de figurar uns més que altres, perquè al cap i a la fi som els representants que el poble ha elegit, independentment del partit al que pertanyem.
Els regidors hem de tindre visió de futur. El que fem avui tindrà bones o males conseqüències demà. Pensem en la “Teoria del caos”: Quan una papallona mou les ales a l’altra banda del continent, pot desencadenar un huracà on hi estem i viceversa. És el conegut “efecte papallona”. Per entendre’ns, el que vol dir es que qualsevol variable, per xicoteta que siga, si interactua amb moltes altres xicotetes variables pot tenir un significat perceptible i ordenat. Encara que una per una, per separat, es puguen percebre com a caòtiques, sense ordre ni concert, sense aparença significativa, la interacció sistèmica entre elles pot donar lloc a fets de gran importància.
Tinguem-ho en compte: si deixem d’atendre les petites demandes justes que el poble ens fa, estarem provocant un temporal. El poble ens ha triat per administrar els bens públics, posant l’interés general per damunt de qualsevol estratègia de partit. Hem de rendir comptes, ull!.
Els regidors estem al servei del poble i no dels partits i mai al servei dels interessos privats.