Marc de Luis Gil
No existeix el pensament únic. En tot cas, hi ha dos “pensaments únics”. En primer lloc, el pensament subjacent a l’“Estat del Benestar”, propugnat històricament per l’esquerra política i fonamentada en la Declaració Universal dels Drets Humans. És evident que la dreta espanyola, com no podia ser d’una altra manera, acceptà els principis de la Societat del Benestar encara que sovint amb resignació, i malgrat els seus impulsos atàvics endarreridors del progrés social, com ho demostra l’afany de la dreta per privatitzar serveis i amainar el pes del Estat del Benestar. Eixa diferència és fonamental per a percebre com són les polítiques d’uns i d’altres.
En segon lloc, i molt més recentment, tenim el “pensament únic” propugnat per la dreta econòmica que veient el fracàs del model d’economia centralitzada, pròpia dels règims comunistes, fan de la llibertat de mercat l’axioma bàsic del paradigma del “salve’s qui puga” i onegen la bandera de la llibertat per des “regularitzar els mercats”. I així sorgeix el fenomen de la “globalització”:
El món és un mercat global, no hi ha d’haver límits per al comerç i l’economia… i si el peix gran es menja el xicotet, que s’haguera espavilat.
Com podeu veure, el pensament únic que la dreta esgrimeix com a pedra filosofal per al govern de les nacions és insolidari, és una nova manera molt més subtil de fer el de sempre: oprimir els pobres. Per contra, els que som d’esquerres, reconeixem la importància de la lliure empresa per al desenvolupament econòmic de la societat i, el que és més important, per al creixement moral de l’ésser humà, al qual li és inherent l’afany de superació, de creativitat i d’autorealització. La qual cosa no és compatible amb un sistema d’economia centralitzada que desmotiva la creativitat.
Però, si bé l’esser humà té dret a créixer com a persona, les dones i els homes d’esquerres hem d’estar vigilants davant de la tendència insolidària d’alguns sectors de la dreta, feta palesa amb la privatització de serveis públics bàsics i amb l’injust “laisez faire” dels mercats. S’apropen les eleccions i cal donar resposta, triant cadascú la opció més d’acord al seu pensament.