A finals d’any, dos regidors del PSOE abandonaren l’Equip de Govern i el seu partit, deixant tan sols tres persones a càrrec de totes les àrees de l’Ajuntament. Davant d’esta situacióó d’ingovernabilitat que duia una volta més a la paràlisi del dia a dia en el consistori, la gent de Bloc-EU Compromí s pel Puig encetàrem un procés de consulta als nostres votants i simpatitzants i a bona part de les associacions del poble.
Fruit d’esta reflexió col·lectiva, l’1 de desembre decidí rem aparcar les nostres diferències amb el PSOE i, en un exercici de responsabilitat, acceptàrem entrar en la gestió de diverses regidories.
No eren ni l’Ajuntament ni l’Alcalde que desitjarí em. Però pensàvem, i aquell era el sentiment majoritari que ens va transmetre el poble, que després de vora vuit anys de crisis polí tiques i paràlisi municipal, El Puig es mereixia un Ajuntament mí nimament estable que se centrara en solucionar els problemes que arrastra el poble des de fa temps, i que posara fre d’una volta a les intrigues urbaní stiques i les lluites fraticides que semblen condemnar com una maledicció el benestar del nostre poble. Si més no, valia la pena intentar-ho.
En funció del pacte antitransfuguisme aquella era l’opció més responsable, tot i que no exempta de les dificultats que suposava haver de governar sense comptar amb la majoria absoluta dels vots al Ple. Com a contrapartida, el fet d’estar en minoria donava peu a la búsqueda permanent de consensos amb l’oposició, en el que seria la legislatura més democràtica de la història del Puig.
Podem afirmar que en poc més d’un mes de vida de l’actual Equip de Govern (no porta ni 100 dies d’existència) s’han aconseguit més avanços que en molts anys de la legislatura anterior. Entre altres coses: – Hem completat tota la tramitació necessària per construir l’Institut. Ara només cal que les màquines comencen a treballar.
– Hem negociat amb la Conselleria de Sanitat la construcció d’un ambulatori a la mar.
– Hem posat en marxa el procés de creació d’VPO, que ja estarien adjudicades si no fóra pels impediments del PP.
Com molts de vosaltres sabreu, ara el PP ha presentant en el registre municipal una moció de censura contra l’actual Equip de Govern, que tindrà lloc el proper 18 de gener a l’Ajuntament.
L’única raó que explica esta moció de censura és purament aritmètica: el PP ha aconseguit els suficients vots per a dur-la a terme. En tants pocs dies no hi ha temps material per saber si un Ajuntament és bo o roïn però sí per a conspirar en reunions per guanyar-se el suport necessari per a fer-se amb l’Alcaldia.
Coneixem les ànsies de governar -d’altra banda legí times, però no a qualsevol preu- que té el portaveu del PP José Miguel Tolosa. Després d’eleccions rebutjàrem la seua proposta de donar-nos l’Alcaldia sense cap acord programàtic a canvi de governar amb ell.
Més tard va provar sort tractant de pactar amb el PSOE. I ara, en un exercici d’absoluta irresponsabilitat, pretén posar el seu partit i l’Ajuntament en mans dels dos trànsfugues del PSOE i del regidor del Pidp Enrique Navarro.
Gràcies a la iniciativa de l’equip de Tolosa, les decisions sobre projectes urbaní stics, sobre seguretat, sobre cultura, sobre agricultura, sobre creixement, sobre esports, sobre festes, sobre patrimoni, sobre l’educació dels nostres fills i filles, dependran de la voluntat de dos trànsfugues que canvien d’opinió a la velocitat del vent, i que quan els demanes les raons del seu comportament polí tic unes vegades et diuen una cosa i altres la contrària.
Sembla mentida que després de l’experiència de la moció de censura de 2001 el PP no haja aprés la lliçó que pactar amb trànsfugues no soluciona res sinó que ho complica tot.
Pitjor encara: l’Ajuntament que pretén impulsar el PP dependrà també de la voluntat d’Enrique Navarro, que és com posar al llop cuidant de les ovelles. Parlar de Navarro és parlar d’un personatge fosc que va liderar una gestió urban í stica urbaní stica carregada de sospites en la legislatura anterior. De la mà del PP, Navarro passarà de ser el polí – tic més castigat en les urnes del passat 27 de maig a esdevindre una peça clau en l’Ajuntament.
Amb semblants companyies, l’alternativa que proposa Tolosa comportarà més divisió i el retorn, per la porta gran, de les intrigues polít iques a l’Ajuntament.
Fem una crida a la gent i les associacions del Puig perquè expressen democràticament el seu malestar per este atac a la voluntat popular majoritària que deixa en suspens, una volta més, el futur del Puig.
Li demanem també al PP que reflexione les greus conseqüències que pot provocar el colp de mà que pretén fer, i que pense en el millor per al poble -i per als seus mateixos votants- abans de cometre una errada que complicarà, encara més, la ja de per sí complicada vida municipal.