Marc de Luis Gil. Regidor de  Compromís pel Puig.

Tothom sap que l’atur és el principal problema que patim avui molts veïns del Puig, vora a set-cents, o pot ser ja en siguem més. Els treballadors menys formats i amb contractes precaris ho sofreixen amb més crueltat.

Ens diuen que els mercats tenen la culpa, com si no tingueren noms i cognoms els qui han especulat i han acabat endeutant-se fins les celles, començant per la pròpia banca i pels promotors immobiliaris i que, de retruc, s’han carregat moltes petites empreses i l’economia de moltes famílies.

Al Grup Municipal COMPROMÍS creiem que la obsessió del Ajuntament ha de ser fer front a les demandes de la societat, resoldre problemes i prestar bons serveis als ciutadans. Eixa és la nostra prioritat, el nostre compromís pel Puig, la nostra fulla de ruta que, malauradament, no comparteixen els partits majoritaris. Tant el PSOE com el PP, en general, tenen com a prioritat guanyar les eleccions. Clar que hi ha excepcions però molt contades. Per a que serveix ostentar el poder si no atenem les necessitats del poble? Què és més important?

El PP nacional ens té acostumats a remar en contra, a posar pals a les rodes del govern central. És cert que el govern central avui diu una cosa i demà en diu una altra, però no podem negar que té una papereta molt difícil de resoldre. Per això mateix calen solucions de consens, que el PP li nega injustament, actuant rastrerament, electoralment, sense eixa visió patriòtica que diu tenir per damunt de tot.

I al nostre poble, els partits majoritaris estan enrocats en la conquesta del poder, la qual cosa atempta frontalment als interessos el poble, que resten en un segon pla. És legítim que el PSOE vulga recuperar el poder perdut injustament per la moció de censura trànsfuga, però tinc la sensació que li falta múscul i nervi, que miren poc per les necessitats de la gent.

Nosaltres també volem guanyar les eleccions, però com a primera prioritat tenim un compromís a fons per donar resposta als problemes dels col·lectius i les persones individuals del Puig, sense deixar de fer una crítica constructiva.

Els problemes econòmics de la gent no són fàcils de resoldre, però podem pal·liar-los, podem donar rotatorialment ocupació a un membre de cada família on tots estiguen aturats, sense amiguismes ni discriminació de cap mena. Podem promoure mesures per a la inserció i l’ocupació de treballadors.

Ací, al darrer plenari municipal s’ha creat el Consell Local Taurí. Ja que el PP local i els trànsfugues associats diuen que estan tant bolcats en resoldre l’atur, més valguera que haguérem creat el Consell Local d’Ocupació, molt més important que el dels bous i molt mes necessari per al poble.

També podem revisar els pressupostos: anular o minimitzar les partides d’ostentació i aleshores podríem disposar de majors fons per a la inversió productiva (no especulativa ni ornamental) i per a la despesa social. I encara més, podem mantenir sanejades les arques municipals gestionant millor els serveis públics.

Per exemple, la gestió de compres del Ajuntament del Puig no s’ajusta a la llei, segons diversos informes del departament d’intervenció. ´És lamentable i inacceptable que la raó que ens donen siga que “se ha hecho así desde hace 30 años”. Senyor Tolosa, si tots férem com vostè, encara estaríem en les cavernes, la societat i les persones no hauríem progressat i encara aniríem amb tapaculs. Canvíeu d’actitud, per favor, l´Ajuntament no és una masia on pasturar.

És fàcil cometre una fal·làcia en explicar les raons del nostre comportament. A tots ens pot ocórrer. És humà però cal desemmascarar-ho. Per exemple, l’equip de govern manté “erre que erre” que els Pressupostos Municipals estan formats per a tindre un capítol d’inversions molt gran per a donar ocupació. Però es un argument que te truco. El que volen es un altra cosa, volen fer campanya electoral a costa dels diners de tots, volen fer unes festes espectaculars (qui no, amb 400.000 €?). I d’altres partides ja hem dit, i ho tornem a dir, que són bastant prescindibles en temps de crisi.

La veritat és que el capítol d’inversions permet endeutar-se, permet fer operacions de crèdit. Però no és per a donar ocupació, no que va!, almenys no per al poble. I la prova es que si tingueren la mes mínima preocupació per donar ocupació no estarien treballant en l’ajuntament sempre els mateixos, no estarien prorrogant contractes a mansalva, com estan fent. Per cert, el regidor d’hisenda va dir en el plenari del 24 de febrer que, amb estos pressupostos, es comprometia a rebaixar l’atur a zero persones. Llàstima que no vàrem demanar que constara en acta.

Per cert, dir mentides, senceres o mitges, és molt pitjor que caure en contradiccions o utilitzar arguments no concloents. Amb les xifres de les firmes contra el recorregut dels bous pel carrer Sant Vicent i adjacents ens van donar explicacions amb xifres “incertes”. Arribarà el dia que sabrem la veritat i anomenarem a cadascú pel seu nom.