Marc de Luis Gil
Recentment estan fent-se enquestes telefòniques als veïns del Puig relacionades amb les figures alcaldables. Tracten de comparar el perfil polític d’Eugeni Ruiz amb el de José M. Tolosa.
Al marge de si toca o no saber quin dels dos és el preferit pel poble i al marge de desconéixer qui està prenent-se tantes molèsties i de si ara té cap trellat cridar a la gent per fer-li eixes preguntes, vull aprofitar l’oportuitat per a fer una reflexió sobre el perfil d´un alcalde.
Per a mi ha d´ésser incorruptible, autèntic i amb visió de futur.
És botxornós veure com hi ha polítics que s´afanen en omplir-se les butxaques i que estan en política per enriquir-se. Encara que éticament és del tot innaceptable, el pitjor de tot és que pot dur a la desmobilització de la societat, al rebuig de la política. Es pot caure en una mena d´apoliticisme… que és l´antessala del feixisme. I això es el que ells volen: que la bona gent no vulga saber res de política i que, al deixar de votar i de participar, cedesquen el poder als corruptes. Com ha ocorregut a Itàlia i mai deu ocórrer a Espanya.
El governant deu ser honrat i no sols paréixer-ho. Però, sobretot, deu ésser pur, autèntic, fidel a si mateix, als ideals i al programa pel qual ha sigut escollit com a governant.
Ha de guiar-se pels altres, pel bé comú de tots però també ha de ser un guia per als altres. És a dir, encara que ha d’escoltar molt a la gent, mai no ha de governar a colp d´enquesta sinó tindre uns principis, fonamentats en la Constitució, la llei i les pràctiques de bon govern, i aplicar-los de manera pedagògica però amb fermesa. Ha de tenir capacitat d´anticipació i visió de futur com per entendre molt bé el que cal fer i que els esdeveniments, amb el seu natural devenir entròpic, no el desborden. I ha de tenir el suficient carisma per a saber-ho explicar al poble i que tots li facen costat.
I ha d´estar molt bé del cap per suportar critiques, sense angoixar-se però escoltant, i més enc ara, SENTINT les necesitats justes de la gent.
Ha de ser hábil per administrar els cabdals públics, establint prioritats reals i mai de cara a la galeria, als vots o a les enqüestes, tant a la moda.
No ha de deixar-se impressionar pels poderosos: si té el cor net tindrá més poder que ningú, perquè tindrá la força d´un poble que li donarà suport. Mai ha de ser fèble amb els forts i fort amb els febles.
No ha de tenir el càrrec per obtenir ventaja o benefici per a ell o els seus partidaris. I no ha d’influir en cap decisió que afecte els seus bens o els dels seus allegats.
Déu ser un home (o dona) de fets, més que de paraules. Encara que ha d’explicar el que fa, per convéncer fins i tot als contraris, mai ha de fer una política d´imatge i amb expressions grandiloqüents, buides de contingut. Per això treballarà pels fets i no tant per les paraules, la imatge o el màrketing personal.
Aleshores, còm ha d´esser un alcalde? En síntesi, com diria Kipling, un alcalde hauria d´esser tan sols un “home”, que ja és dir. Ni més ni menys.